Aquesta imatge ha estat extreta del llibre "meravelles geològiques del pallars sobirà"Es pot apreciar que la major part de les roques són del Devonià i que són pissarres i calcàries.
miércoles, 12 de mayo de 2010
Mapa geològic de la Vall Ferrera
Aquesta imatge ha estat extreta del llibre "meravelles geològiques del pallars sobirà"Es pot apreciar que la major part de les roques són del Devonià i que són pissarres i calcàries.
miércoles, 28 de abril de 2010
Pic de Salòria i pic de Sotllo
El Pic de Salòria o Bony de Salòria és una muntanya de
El Pic de Sotllo és un cim de
La pica d'estats
La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament d'Arieja, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143,1 m),[1] el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França, amb una orientació general que va de nord, nord-oest a sud-est.
jueves, 22 de abril de 2010
Promouen la divulgació de la indústria del Ferro de la Vall Ferrera
L’Obra Social de Caixa Catalunya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Universitat Autònoma de Barcelona, han presentat a Alins el projecte Boscos de Ferro, que divulgarà les traces de l’explotació d’aquest metall a la Vall Ferrera. En aquest sentit, el projecte treballarà la recopilació de documentació i testimonis previs i proposarà l’organització d’unes primeres jornades científiques sobre l’estudi del ferro als Pirineus. Aquestes podrien conviure amb la possible fira del ferro a la Vall Ferrera.
Mall Farga Alins. Es tracta d’un projecte a llarg termini, la primera fase del qual es durà a terme al 2010 gràcies a l’ajut de 50.000 euros que l’Obra Social de Caixa Catalunya ha atorgat.
Boscos de Ferro pretén posar en valor els elements patrimonials de la Vall Ferrera relacionats amb les antigues traces d’activitat minero-metal·lúrgica existents a la zona. Concretament amb les del Bosc de Virós, inventariades entre els anys 2001-2004 per un equip tècnic d’arqueòlegs de la UAB dins el projecte de recerca arqueològica i inventari patrimonial: “El poblament prehistòric a l’alta muntanya del Pallars Sobirà: de la cacera a la transhumància”. Aquestes mostren un conjunt diacrònic, que va des del s.III-VIII dC fins a època moderna (s.XIX) i que fan palesa la importància d’aquesta activitat al llarg de la història en aquesta zona del Pirineu.
Aquestes evidències integren els vestigis de diferents fases de la producció siderúrgica pretèrita, començant per la fase extractiva del mineral de ferro (boca-mines i rases en superfície) fins el seu processat (monticles d’escòria producte del rebuig durant el procés de reducció directe en forns de muntanya). Paral·lelament també s’han documentat evidències d’activitats complementàries al procés d’obtenció i transformació del ferro, com la producció de combustible (carboneres); zones d’hàbitat (restes d’edificacions i cabanes); transport (camins i senders), etc.
La fase inicial del projecte es concreta en el disseny i posta en marxa de les primeres rutes al voltant de l’explotació històrica del ferro. En aquest sentit, s’activaran programes de senderisme de qualitat. S’han detectat diferents indrets i espais que, sense posar en perill el seu valor patrimonial, poden ser utilitzats per unir camins i propostes de senders.
També s’editarà una guia divulgativa que proposi una sèrie d’itineraris de diversa dificultat i on es tradueixi de manera molt sintètica els coneixements sobre l’activitat metal·lúrgica.
El projecte també proposa el disseny i muntatge d’una exposició de format itinerant que doni a conèixer els darrers resultats de les recerques que s’estan desenvolupant per difondre entre la població local els coneixements que s’estan assolint i transmetre la importància del patrimoni com a recurs educatiu i de dignificació cultural per al propi territori.
A més, Boscos de Ferro es pretén vincular al Projecte transfronterer internacional de “La ruta del Ferro als Pirineus”. Aquesta proposta agrupa una xarxa de museus, institucions i centres culturals de varis territoris dels tres països de l'àmbit pirinenc. www.larutadelferroaandorra.ad.
El projecte es vehicularia a través de la possibilitat d’explicitar i difondre els canvis físics en l’estructura del Bosc de Virós que és, en darrera instància, l’espai aglutinador de les diferents activitats que s’hi proposen.
Sens dubte, el tema de l’activitat metal·lúrgica a la Vall Ferrera i a la resta de l’Alt Pirineu ha despertat l’interès de nombrosos estudiosos i investigadors. En aquest sentit, Boscos de Ferro considera bàsic i fonamental el coneixement científic i de recerca per poder activar la creació de posteriors productes culturals i turístics que serveixin de dinamitzadors econòmics, culturals i socials de la Vall Ferrera i d’altres territoris pirinencs.
Aquest projecte proposa, en definitiva, unir l’àmbit de la recerca científica amb el de l’acció territorial i la creació de productes culturals i de desenvolupament econòmic, social i cultural del territori.
Situació geològica
SITUACIÓ GEOLÒGICA
Zona situada a la Zona Axial del Pirineu formada pel sòcol paleozoic.
Concretament, se situa sobre la unitat estructural definida en base a
l’estructuració herciniana anomenada Dom o Anticlinori de la Pallaresa. Aquesta
unitat està constituïda per materials del Paleozoic inferior (i, potser, del
Precambrià) envoltada pel N i S per materials paleozoics més recents (Silurià i
Devonià). Sobre el substrat esquistós s’ha desenvolupat un paisatge d’alta
muntanya amb una forta empremta d’origen glacial, que es manifesta
essencialment a l’estany i vall de Port Vell.
( substrat esquistós)TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
Aquesta geozona presenta un elevat interès científic per quan que les estructures
que engloba han estat clau per a les interpretacions tectòniques de l’hercinià alPirineu. La geozona abraça l’acabament occidental de la falla de Merèns, que
representa una estructura major de la Zona Axial Pirenenca, de significat
controvertit. És justament a la zona de Port Vell on, mitjançant la continuïtat
cartogràfica de nivells de marbres situats a ambdós blocs de la falla es pot
evidenciar que aquesta estructura s’amortigua en aquest indret i, per tant, no té
fonament el considerar l’esmentada falla i l’encavalcament de Gavarnie com una
mateixa estructura. A més, aquesta geozona constitueix un bon exemple de
geomorfologia glacial quaternària al Pirineu, amb nombroses formes d’erosió
d’origen glacial. Aquests fets determinen un elevat potencial científic i didàctic a
nivells d’ensenyament mig i superior, alhora que turístic i excursionista.
Aquesta geozona presenta un elevat interès científic per quan que les estructures
que engloba han estat clau per a les interpretacions tectòniques de l’hercinià alPirineu. La geozona abraça l’acabament occidental de la falla de Merèns, que
representa una estructura major de la Zona Axial Pirenenca, de significat
controvertit. És justament a la zona de Port Vell on, mitjançant la continuïtat
cartogràfica de nivells de marbres situats a ambdós blocs de la falla es pot
evidenciar que aquesta estructura s’amortigua en aquest indret i, per tant, no té
fonament el considerar l’esmentada falla i l’encavalcament de Gavarnie com una
mateixa estructura. A més, aquesta geozona constitueix un bon exemple de
geomorfologia glacial quaternària al Pirineu, amb nombroses formes d’erosió
d’origen glacial. Aquests fets determinen un elevat potencial científic i didàctic a
nivells d’ensenyament mig i superior, alhora que turístic i excursionista.
miércoles, 21 de abril de 2010
Nuclis de la vall Ferrera
Ainet de Besan
1.008 m. Té dos nuclis molt diferenciats, l’antic, a l’esquerra, semiabandonat pel perill que suposaven els despreniments de roques, amb l’església parroquial de Sant Julià, i el nucli nou. Creu de terme (segle xv) de llicorella, adossada en un piló modern de ciment.
Des d’Ainet de Besan, podem també accedir al bosc de Virós per les Bordes de Buiro i visitar l’ermita de Santes Creus de Buiro, i no cal dir-ho, innombrables racons fantàstics del bosc.
6 de gener. Festa Major.
1 de maig. Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Buiro.
1r dissabte d’octubre. Festa.
Alins
Situat a 1.048 m d’altitud, és la capçalera del municipi.
A Alins, podem fer un passejada al turó de Sant Quirc, amb l’ermita que li dona nom, des d’on gaudirem d’una magnífica vista sobre el poble i de les impressionants muntanyes que l’envolten, entre les que destaca el Monteixo amb els seus 2.905 m d’alçada.
A la porta de l’Ajuntament hi ha un espectacular mall de ferro de més de 600 kg, d’una antiga farga, únic vestigi que es conserva d’una indústria que va tenir gran importància a la vall. També val la pena passejar i caminar pels seus carrers i descobrir cases pairals, torres, colomars, pallers.
Al peu de la carretera es troba l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Al poble hi ha restes de quatre capelles sense culte, la de la Puríssima a Cal Coix; la de la Mare de Déu de Montserrat; ara magatzem, al peu de la carretera; la de Sant Roc, també magatzem actualment; la de Sant Ramon, a la Casa Ramonet, ara un munt de runa, i a les afores del poble la de Sant Martí. Destacar la torre anomenada el Colomer, que fins el 1670 serví encara de presó de la vall i al altre costat de la riba una torre de defensa dita el Colomer de les Bruixes.
22 de gener. Festa per sant Vicneç.
Diumenge de Pasqua. Festa Major.
24 de juny. Festa Major d’estiu, per sant Joan.
A la sortida d’Alins, a la dreta, té el seu inici la carretera, o millor dit, la pista que dóna accés als pobles de Norís (l’església parroquial, dedicada a sant Sereni, un edifici romànic) festa per sant Miquel el 29 de juny i Tor, amb les runes de l’antiga església de sant Piri de la Força o del Roc, l’església parroquial de sant Pere (Festa el 29 de juny per sant Pere) i a uns 45 minuts de camí en direcció N, hi ha l’ermita de sant Ambròs, una de les esglésies “pre-romàniques” de la vall, sens dubte la més enlairada (2050 m) de Catalunya.
Aquesta pista dona accés a Andorra pel Port de Cabús, reconeguda ruta per a 4x4 per les seves impressionants vistes i panoràmiques.
A Norís i a Tor també hi podem arribar a peu, pels itineraris senyalitzats pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, són però, excursions que requereixen estar en forma, tot i que una altra opció és l’excursió amb taxi 4x4 des d’Alins.
Araós
Situat a 913 m d’altitud. Primer poble que trobem en entrar a la Vall Ferrera des de Llavorsí. Podem visitar l’ermita de Sant Francesc, d’origen visigòtic i l’església de Sant Esteve, romànic tardà; podem iniciar varies excursions, de les que destaquem la que des d’Araós arriba per un antic camí de ferradura, degudament senyalitzat, a les Bordes de Virós (1.250 m), bordes i ruïnes del que diuen va ser l’antic Araós. També visitem l’ermita preromànica de Sant Lliser de Virós.
1r diumenge de setembre. Festes.
26 de desembre. Festes, per sant Esteve.
També podem accedir a les Bordes de Virós amb vehicle, per la carretera que surt a la dreta del mateix poble d’Araós, i des de les bordes, iniciar la descoberta del magnífic bosc de Virós, de gran atractiu naturalístic i paisatgístic. A més, si ens interessa, es pot fer nit al refugi Gall Fer, al cor del bosc de Virós, punt de partida per accedir a pics com el Cubil i el Mànega (2.515 m). Des d’aquesta mateixa pista, però a l’hivern, s’accedeix a l’Estació Hivernal Virós-Vallferrera, que amb la base al Refugi Gall Fer ofereix la possibilitat de practicar l’esquí nòrdic, les raquetes de neu, l’esquí de muntanya, tot al cor del bosc de Virós.
Una mica més amunt d’Araós, trobem la borda de Felip, antiga borda i avui únics habitants del poble de Besan, poble abandonat que podem visitar, partint de la mateixa borda i per un camí senyalitzat, després de fer una excursioneta de dues o tres hores. Camí de Besan, hi ha l’ermita de Sant Miquel, i al mateix poble, l’església de Santa Maria, que encara conserva en el seu interior un enreixat de ferro producte del treball de les fargues locals i un paviment de còdols força espectacular.
Àreu
1.220 m. Poble format per dos nuclis de població, l’antic, la Força, i el nucli nou i principal. Hi ha també una piscina pública, a més d’un complex poliesportiu.
A Força, podem visitar l’església de Sant Feliu, amb un paviment de còdols molt treballat, i a Àreu l’església de Sant Climent, amb la imatge romànica de la verge amb el nen procedent de l’església de Santa Maria de la Torre, gran església romànica situada entre Alins i Àreu, al marge dret del riu Noguera de Vall Ferrera.
A més a més a Àreu, podem visitar les instal·lacions de la serradora d’Àreu, antiga serradora, molí fariner i centraleta elèctrica que fins fa relativament poc proveïa de taulons, farina i llum el nucli d’Àreu.
Des d’Àreu, comencen moltes de les ascensions als pics més alts del Pirineu Català, la Pica d’Estats (3.143 m), el Monteixo (2.905 m), Baborte, però també és punt de partida de multitud i interessants passejades i excursions, el Pla i Port de Boet, el Pla de la Selva, el Bosc de Costuix, les Bordes de Rei, .... que faran les delícies de qualsevol.
Primer dia d’agost. Festa Major d’estiu, celebració de Sant Feliu.
20 de gener. Festa Major d’hivern, per la celebració de Sant Sebastià.
1.008 m. Té dos nuclis molt diferenciats, l’antic, a l’esquerra, semiabandonat pel perill que suposaven els despreniments de roques, amb l’església parroquial de Sant Julià, i el nucli nou. Creu de terme (segle xv) de llicorella, adossada en un piló modern de ciment.
Des d’Ainet de Besan, podem també accedir al bosc de Virós per les Bordes de Buiro i visitar l’ermita de Santes Creus de Buiro, i no cal dir-ho, innombrables racons fantàstics del bosc.
6 de gener. Festa Major.
1 de maig. Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Buiro.
1r dissabte d’octubre. Festa.
Alins
Situat a 1.048 m d’altitud, és la capçalera del municipi.
A Alins, podem fer un passejada al turó de Sant Quirc, amb l’ermita que li dona nom, des d’on gaudirem d’una magnífica vista sobre el poble i de les impressionants muntanyes que l’envolten, entre les que destaca el Monteixo amb els seus 2.905 m d’alçada.
A la porta de l’Ajuntament hi ha un espectacular mall de ferro de més de 600 kg, d’una antiga farga, únic vestigi que es conserva d’una indústria que va tenir gran importància a la vall. També val la pena passejar i caminar pels seus carrers i descobrir cases pairals, torres, colomars, pallers.
Al peu de la carretera es troba l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Al poble hi ha restes de quatre capelles sense culte, la de la Puríssima a Cal Coix; la de la Mare de Déu de Montserrat; ara magatzem, al peu de la carretera; la de Sant Roc, també magatzem actualment; la de Sant Ramon, a la Casa Ramonet, ara un munt de runa, i a les afores del poble la de Sant Martí. Destacar la torre anomenada el Colomer, que fins el 1670 serví encara de presó de la vall i al altre costat de la riba una torre de defensa dita el Colomer de les Bruixes.
22 de gener. Festa per sant Vicneç.
Diumenge de Pasqua. Festa Major.
24 de juny. Festa Major d’estiu, per sant Joan.
A la sortida d’Alins, a la dreta, té el seu inici la carretera, o millor dit, la pista que dóna accés als pobles de Norís (l’església parroquial, dedicada a sant Sereni, un edifici romànic) festa per sant Miquel el 29 de juny i Tor, amb les runes de l’antiga església de sant Piri de la Força o del Roc, l’església parroquial de sant Pere (Festa el 29 de juny per sant Pere) i a uns 45 minuts de camí en direcció N, hi ha l’ermita de sant Ambròs, una de les esglésies “pre-romàniques” de la vall, sens dubte la més enlairada (2050 m) de Catalunya.
Aquesta pista dona accés a Andorra pel Port de Cabús, reconeguda ruta per a 4x4 per les seves impressionants vistes i panoràmiques.
A Norís i a Tor també hi podem arribar a peu, pels itineraris senyalitzats pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, són però, excursions que requereixen estar en forma, tot i que una altra opció és l’excursió amb taxi 4x4 des d’Alins.
Araós
Situat a 913 m d’altitud. Primer poble que trobem en entrar a la Vall Ferrera des de Llavorsí. Podem visitar l’ermita de Sant Francesc, d’origen visigòtic i l’església de Sant Esteve, romànic tardà; podem iniciar varies excursions, de les que destaquem la que des d’Araós arriba per un antic camí de ferradura, degudament senyalitzat, a les Bordes de Virós (1.250 m), bordes i ruïnes del que diuen va ser l’antic Araós. També visitem l’ermita preromànica de Sant Lliser de Virós.
1r diumenge de setembre. Festes.
26 de desembre. Festes, per sant Esteve.
També podem accedir a les Bordes de Virós amb vehicle, per la carretera que surt a la dreta del mateix poble d’Araós, i des de les bordes, iniciar la descoberta del magnífic bosc de Virós, de gran atractiu naturalístic i paisatgístic. A més, si ens interessa, es pot fer nit al refugi Gall Fer, al cor del bosc de Virós, punt de partida per accedir a pics com el Cubil i el Mànega (2.515 m). Des d’aquesta mateixa pista, però a l’hivern, s’accedeix a l’Estació Hivernal Virós-Vallferrera, que amb la base al Refugi Gall Fer ofereix la possibilitat de practicar l’esquí nòrdic, les raquetes de neu, l’esquí de muntanya, tot al cor del bosc de Virós.
Una mica més amunt d’Araós, trobem la borda de Felip, antiga borda i avui únics habitants del poble de Besan, poble abandonat que podem visitar, partint de la mateixa borda i per un camí senyalitzat, després de fer una excursioneta de dues o tres hores. Camí de Besan, hi ha l’ermita de Sant Miquel, i al mateix poble, l’església de Santa Maria, que encara conserva en el seu interior un enreixat de ferro producte del treball de les fargues locals i un paviment de còdols força espectacular.
Àreu
1.220 m. Poble format per dos nuclis de població, l’antic, la Força, i el nucli nou i principal. Hi ha també una piscina pública, a més d’un complex poliesportiu.
A Força, podem visitar l’església de Sant Feliu, amb un paviment de còdols molt treballat, i a Àreu l’església de Sant Climent, amb la imatge romànica de la verge amb el nen procedent de l’església de Santa Maria de la Torre, gran església romànica situada entre Alins i Àreu, al marge dret del riu Noguera de Vall Ferrera.
A més a més a Àreu, podem visitar les instal·lacions de la serradora d’Àreu, antiga serradora, molí fariner i centraleta elèctrica que fins fa relativament poc proveïa de taulons, farina i llum el nucli d’Àreu.
Des d’Àreu, comencen moltes de les ascensions als pics més alts del Pirineu Català, la Pica d’Estats (3.143 m), el Monteixo (2.905 m), Baborte, però també és punt de partida de multitud i interessants passejades i excursions, el Pla i Port de Boet, el Pla de la Selva, el Bosc de Costuix, les Bordes de Rei, .... que faran les delícies de qualsevol.
Primer dia d’agost. Festa Major d’estiu, celebració de Sant Feliu.
20 de gener. Festa Major d’hivern, per la celebració de Sant Sebastià.
La vall Ferrera
Una de les valls més verges dels Pirineus, la Vall Ferrera(vall del ferro) es troba al municipi d'alins, a la comarca del Pallaras sobirà(provincia de Lleida). Aquí sembla que la típica arquitectura de pedra, fusta i pissarra ens volgués portar a temps passats plens d'encant i tranquilitat.
En varis llocs de la vall es pot llegir:
¡AQUÍ ÉS POPT ESCOLTAR EL SILENCI!
i és així.
El municipi d'Alins està format per les valls dels rius Noguera de la Vall Ferrera i Noguera de Tor. Dels seus aproximadament 184 km² de territori el 94% es troba incluit i protegit pel parc Natural de l'Alt Pirineu. Al seu terreny trobem les montanyes més altes dels pirineus, com per exemple, la Pica d¡Estats, que amb els seus 3.143 metres representa la muntanya més alta de Catalunya, i també hi ha els llacs més alts.
L'activitat econòmica tradicional de la vall es basava en l'extrcció de ferro, l'aprofitament dels boscos, la ramaderia i la pagesia. Aquestes últimes son encara ara una important font d'ingressos per als habitants. Sobre tot es troba la cría de vedells, poltres i corders per la producció càrnica, i l'aprofitament de les terres que comporta.
A totes les alçades trobem una naturalesa de gran bellesa i valor, ja que aquí hi viu una important quantitat d'espècies de flora i fauna protegits, molt rars i emblemàtics.
lunes, 19 de abril de 2010
Petit resum sobre els comflictes de tor
El reportatge sobre el poble de Tor es va emetre el 1997. Situat en ple cor del Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà, a 1.700 metres d'altitud, durant sis mesos no hi viu pràcticament ningú. No té llum, ni aigua corrent, ni telèfon. A l'hivern, només s'hi pot arribar amb moto de neu. Tor encara no havia superat l'aïllament geogràfic; però, en canvi, s'havia convertit en un dels pobles més famosos de Catalunya.
Els veïns del poble fa anys que es barallen per la propietat de la muntanya, una de les finques privades més grans de Catalunya. Algunes d'aquestes baralles han acabat a garrotades i als tribunals. A més, la zona va despertar l'interés d'empresaris i especuladors que van veure Tor com el lloc ideal per fer-hi un complex turístic d'hivern. El resultat d'aquesta lluita són tres persones mortes, molts anys de plets i odis irreconciliables entre veïns.
L'equip de "30 Minuts" va reconstruir els fets que van convertir la història d'aquest poble en una autèntica llegenda negra del Pirineu, des que les 13 famílies que hi vivien fa cent anys van decidir constituir-se en societat de copropietaris de la muntanya fins a l'arribada d'inversors que, amb la promesa de molts diners, van trencar la fràgil convivència del poble. A més, el reportatge, després de tres mesos d'investigació, aportava noves dades sobre la mort de l'últim propietari de la muntanya i veí de Tor, Josep Montané Baró, asssassinat el juliol del 1995.
miércoles, 14 de abril de 2010
Tor
Tor és un poble de la vall Farrera situat a1649 metres d'alititud. És el poble més alt dels pirineus catalans i al poble es troben la esglesia parroquial de sant pere i el nucli antic de les ruines de l'esgleia de sant piri del Roc. A una altitud de 2050 metres es troba l'ermita de sant embrosi d'estil pre-romanic. Durant els sis messos que dura l'hivern el poble no està habitat.
No té ni llum ni aigua calenta, ja que les condicions de la carretera no permeten que els serveis hi arribin.
Pel poble hi passa el riu Noguera de Tor, un petit alfluent de la Noguera de la vall ferrera.
al 1995 hi va haver un seguit de conflictes que us explicaré a la próxima actualització.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)